RONDALLA A JESÚS AUMATELL MOLAS, EDITOR I POETA, JUSTIFICANT QUE NO TOTES LES CANÇONS PODEN TENIR, UN MATEIX ESTIU, VACANCES PAGADES I FESTA MAJOR, D'AQUELLES D'ANTOLOGIA!

El poeta romántico del barrio dice que hoy nos trae una rondalla  (escrita en lengua catalana) que le ha enviado, por mensajería urgente, la hermana de un exnovia que tuvo en su tercera juventud. Preguntado por la urgencia del mensaje y por la edad de esa tercera juventud, el poeta romántico se niega a responder, se sube a una silla del bar (“¡cuidado, no se vaya a caer y luego nos pidan responsabilidades a la silla y a la propietaria de la silla!”, advierte la dueña del bar), y se dispone a leernos la rondalla o cuento:

RONDALLA A JESÚS AUMATELL MOLAS, EDITOR I POETA, JUSTIFICANT QUE NO TOTES LES CANÇONS PODEN TENIR, EL MATEIX ESTIU, VACANCES PAGADES I FESTA MAJOR, D'AQUELLES D'ANTOLOGIA!, COM LES CANÇONS D'ESTIU

(A propòsit dels amors i desamors de les antologies de poesia)

I

Oh, Jesús Aumatell d'Emboscall i de Manlleu, benvolgut, editor visionari mal comprès i poeta nostrat, mal conegut, cal ser realistes: el brancatge cultural (préssec madur, pera clivellada, poma confitada, síndria tallada, cirera foscant o pruna novella, ara que és estiu), està en un altre lloc o botiga del mercat reformat, repintat, reconstruït de dalt a baix, i parem, o ens fotrem de lloros contra l'infinit. No cal dubtar pas, com diria la meva àvia de la CNT, que aquesta o aquella antologia deu ser preuada per vàlua i mèrits propis, i per defecte, també, d'altri, potser, potser (dues vegades): el dubte, malgrat tot, sempre far quedar bé i té cura de la pell, afegia l'àvia per si de cas un escamot veí de poetes ressentits la volien portar al cementiri, a deshores, a flairar les flors.

Amb això, la cenetista de la meva vida, la meva àvia, potser volia dir (dubtem una altra vegada, que l'àvia tenia bon nas per les faves, però també amb cebes grillades ensopegava), potser volia dir, ai, las!, que no totes les cançons, sonets i balades poden tenir festa major el mateix estiu, ni unes vacances pagades, d'aquelles d'antologia!

Evoquem, si més no, aquell famós estiu en què muses i musaranyes van deixar per vestir sants al nostre avantguardista, Joan Brossa, que es va quedar sense unes merescudes vacances pagades en un hostal o refugi d'alta muntanya, on diuen que cuinaven garotes i fregien cabrit en Molas i en Castellet, tot ben amanit i regat amb vi del Priorat.

Alguns esbomben, sense mala intenció -doncs és profecia i no condol-, que tota antologia, i no cal dir si és de poesia!, serà en un futur (no fotut) més recordada, i preuada com cal, per una o dues absències, que no pas per mil i una presències, confirmant així allò que sap tothom: a l'horta de les oliveres no totes les olives que brillen, resplendents, són daurades, morades, picants, mortes, arrugades, verdes trencades o gaspatxes, que també n'hi ha de pansides i sense gust de res.

Però tampoc això és massa científic, i no ens fiquem ara en processos d'olives ni en resplendors de posteritat, que ja saps, oh, Jesús de Manlleu, i del 63, que de més verdes en maduren!, i el fricandó es fa amb carn fina, filets de vedella, enfarinats, i bolets remullats, ben estovats, altrament dits moixernons, com recomanava l'àvia amb la forquilla a puny alçat (fins cuinant, era lleial i pacífica la meva anarquista, i qui sap que diria avui dels xefs i les collonades de la nova cuina!).
Així docs, donarem per acabada la rondalla dient que és aquest el preu que han de pagar els editors amb vocació anarquista, i més si anuncien que són poetes zombis: la gent s'espanta, cal entendre-ho, i més si molts, els caps de setmana, són afeccionats a llegir poesia lírica autònoma o amatòria independentista, que, segons com està el pati i diuen algunes estadístiques, pot fer patir dels nervis, i coses pitjors.
Demano al públic present i absent que aquesta rondalla no sigui maltractada, donat que seria demanar massa que fos ben rebuda, estimada i ben pagada. Que la joia escassa i la molta tristor restin compensades per l'abundor rebel de l'humor, que a l'hora de repartir hòsties, n'hi ha per a tothom, com saben bé els qui feien cua i botifarra de referèndum, tot cantant a cor “els carrers seran sempre nostres!” Que de flors i violes, sempre, tard o d'hora, n'hi ha per a tothom, siguis o no pardal, òliba, garsa o moixó de jocs florals.

Salut i força al canut! (als poetes de qualsevol gènere, en vers o en prosa, no cal dir-ho, Déu meu, que en sou de gasius i malpensats!), i cadascú a casa amb la seva antologia de... (uf, ara truquen a la porta, i la meva estimada veïna, vampira de nit i de dia, es posa nerviosa i no porto collaret d'alls ni crucifix!).

II

Escolta, Jesús Aumatell d'Emboscall i de Manlleu, para orelles, para atenció, com diu en Foix: Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman; / tots hi serem al Port amb la desconeguda.

Com deia ahir i avui reescric: Poetes zombis, dius (m'hi apunto?), zombis a mitges (m'hi apunto, millor, ara sí, que tinc un deute moral amb els espectres i, així, quedaré més ben repartit i podré ser espectre de nit i zombi de dia), o qui sap... Esculli cadascú la millor manera, que la darrera estació anuncien que és gratuïta: qui va per feina i vol estalviar, va de pet a la fossa comuna, i així no calen ni pompes ni flors, pobres parents, quanta despesa!

Aquí finaliza la rondalla o cuento, y comienzan los abucheos de rigor, aplausos, silbidos, pitos y flautas, y botellas de cerveza vacías sobrevolando las cabezas de los clientes..., todo y más, servido con el habitual esmero en el bar del barrio.