Per
altra part, en aquell escrit vam posar en relleu l’absurditat de
l’etiqueta “editor independent” associada als segells que sí
que hi van ser convidats. La selecció era tan diversa que, a manca
de cap explicació per part dels organitzadors, resultava
contradictòria. El que s’hi manifestava, però, era el valor
negociable i la presentació “vendible” de l’enfocament de les
editorials convidades. Vist així, no ser-hi present no era pas cap
mal, ans al contrari. Però com dèiem més amunt, ens cal pensar,
més enllà de nosaltres mateixos, en el nostre públic, d’aquí
que ens pronunciéssim. Però no ho devíem fer prou bé, ja que
algunes coses essencials sembla que no les vam explicar com cal (com
ho demostra el fet que el nostre escrit ha estat esgrimit com a
“manifest d’un editor independent”). Ara reprenem el discurs
per tal d’intentar d’aclarir aspectes crucials de com entenem la
nostra tasca.
El
primer que cal és precisar el significat d’“editorial
Independent”; aquest concepte és una adaptació de
l’anglès independent press, que als Estats Units és sinònim
de small press, és a dir, “petit editor”. En el context
d’aquell enorme país i del seu enfocament capitalista, això es
mesura en termes de negoci, i significa que es tracta d’una
editorial que no sobrepassa els 50 milions de dòlars nets en vendes
anuals. Encara que adaptéssim aquesta quantitat a l’economia del
nostre país, emboscall no podria, pel seu volum de negoci, ni
somiar ser considerada “editorial independent”, etiqueta que
aquí potser escauria a editorials que rondessin el milió d’euros
de facturació anual.
Deslligat
del seu context original, el concepte “editorial independent” es
fa servir aquí en alguns sentits que allí es cuiden prou de
distingir, i convindria que nosaltres també ens apliquéssim a
fer-ho per tal d’evitar malentesos. Així, doncs, “editorial
independent” no vol dir: 1) “plataforma d’autoedició”, en
la qual els mateixos autors sufraguen el cost de l’edició i de
vegades distribució del seu propi llibre; 2) “impressor”, el
qual es limita a la producció del llibre, però no intervé en la
selecció, preparació, promoció i distribució de l’obra; i 3)
“autor-editor”, que és aquell autor que gestiona directament i
exclusivament l’edició, impressió, promoció i distribució de
la seva pròpia obra. Hem esmentat tres formes de publicació que es
donen actualment amb força freqüència, diferenciables clarament
del que caldria entendre estrictament per “editorial independent”,
però probablement encara n’hi hauria d’altres (com ara les
editorials que elaboren productes per encàrrec d’altres
editorials); de tota manera, la finalitat d’aquest escrit no és
ser exhaustiu en la descripció del que pugui ser o no ser una
“editorial independent”, sinó el de precisar que aquesta és
una etiqueta que a emboscall no li escau.
Al
llarg dels anys, des de la seva aparició el 1998, a Emboscall hem
procurat d’analitzar el sentit de la nostra pràctica, i n’hem
exposat les conclusions en diversos escrits públics. Quan vam
començar, a finals del segle XX, a produir llibres, el fet de
poder-ho fer amb una infraestructura tan minsa que era a l’abast
de pràcticament qualsevol persona, ja vam comprendre que es
tractava d’un fet revolucionari, les conseqüències del qual
s’havien de traduir en una radical reconversió del sector. No pas
per la nostra acció directa, esclar, sinó pel que comportava la
possibilitat d’aquesta nova pràctica, que poc a poc s’anava
estenent. Malgrat tot, el canvi es va produir molt lentament
(lentitud que probablement s’explica per les injeccions de
capital per part de les institucions públiques, que no els
interessava el canvi que es veia a venir), fins l’ensulsiada
final, que s’esdevingué solapada amb la crisi econòmica general
a finals de la primera dècada del XXI.
A
mesura que, ja des de pocs anys després d’encetar el nou
mil·lenni, la crisi i conseqüent renovació del sector editorial
s’anava produint, se'ns feia palès que la nostra tasca anava
perdent sentit. Perquè havíem nascut com a resposta a un sistema
exclusivista, que imposava criteris arbitraris per preservar, fet i
fet, els privilegis d’unes classes, la dissolució del sistema ens
va deixar sense nord. No vam saber trobar la forma d’encaixar, ni
ideològicament ni pràcticament, en el nou paradigma. A causa
principalment de la desmotivació vam cessar l’activitat durant un
temps. Però el nou context, del qual ha desaparegut la nostra
justificació inicial, ofereix molts altres reptes, i també exigeix
d’altres actituds, o posicionaments. I vam decidir reprendre
l’activitat editorial, tal i com ho vam expressar en una entrada
d’aquest mateix bloc que podeu llegir clicant aquí:
Emboscall: MÉS ENLLÀ D’EMBOSCALL
La
represa, però, no es va poder fer efectiva fins a mitjans de 2014,
gràcies al suport de la Cooperativa Integral Catalana. Ho vam
explicar en la presentació de la nova etapa, el text de la qual
podeu llegir íntegrament clicant aquí. D’aquell text, però,
en volem recuperar un fragment que defineix quina és la nostra
actitud:
Emboscall: TEXT PER A LA PRESENTACIÓ DE LA NOVA ETAPA D'EMBOSCALL
"Perquè
emboscall és, ara com abans, una plataforma editorial que s’ofereix
a tothom que produeixi textos amb voluntat comunicativa (artística,
divulgativa, memorialística...) per tal de difondre’ls en les
formes adequades a cada cas particular. Es tracta, doncs, d’una
vocació de servei públic, sense finalitat lucrativa; però tenim
molt clar que la supervivència del nostre projecte passa per la
nostra capacitat per autofinançar-nos, cosa que implica la
conversió dels textos en productes comerciables, i la seva difusió
pels canals ja establerts o d’altres de nous que s’estan
consolidant. Sabem que tots aquests processos, en el context
capitalista, tendeixen a l’alienació (del productor respecte
d’allò produït, en cadenes de muntatge/difusió/distribució on
ningú de la base productiva no té un coneixement pràctic del
conjunt), a l’explotació (de l’home per l’home dins
d’organitzacions jeràrquiques) i al consumisme (provocat sovint
per mitjà de publicitat enganyosa, exagerada o falsa)... La nostra
voluntat és de poder ser productius i autofinançar-nos amb
fórmules que ens respectin a nosaltres mateixos, als altres –és
a dir, a vosaltres els autors, i a ells, els lectors– i al medi.”
En
definitiva, Emboscall es presenta com un servei a l’autor, d’una
banda, i al públic, de l’altra, en el marc de la societat,
evitant d’integrar-se en el que és sistema. No és, doncs, una
editorial independent, però sí que és, en essència, lliure. És
lliure perquè no depèn d’institucions ni de capitals, i tria
lliurement allò que publica: amb criteris d’interès i de
qualitat, tenint present els estàndards actuals com a punt de
referència però no com a dogma infranquejable. Sense tancar-se a
oferir servei d’autoedició, i sense rebutjar (però mai exigint)
la col·laboració d’altres en el finançament de les
publicacions.
Jesús
Aumatell, 16/03/2015
.jpg)
.jpg)
