jueves, 14 de noviembre de 2013

SALVADOR ESPRIU, Y LA RESISTENCIA DE LA CULTURA CATALANA

Se ha inaugurado una magnífica exposición en el CCCB sobre la vida y la obra de Salvador Espriu, titulada Espriu. He mirat aquesta terra (un proyecto de Xavier Bru de Sala, comisariado por Julià Guillamon), con abundante material fotográfico y escrito expuesto a lo largo del laberinto luminoso que nos lleva de un espacio a otro, donde figuran primeras ediciones de su obra poética, narrativa y dramática, notas y prólogos dedicados a otros poetas, documentos privados, informes y expedientes del Ministerio de Información y Turismo, una película familiar donde aparecen los hermanos Espriu, tres niños y dos niñas, jugando en el jardín familiar, el mítico “jardí del cinc arbres” de la casa de Arenys. Este mismo jardín aparece reproducido en papel fotográfico, a gran escala y a todo color, como entrada mágica a la exposición.
Entre el material  de la exposición, destaca una muestra de textos y fotografías que nos informan del estreno en el Palau de la Música, en 1957, de Primera història d'Esther, por la Agrupació Dramàtica de Barcelona dirigida por Jordi Sarsanedas; de los programas y representaciones teatrales de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual en la cúpula del cine Coliseum, así como de la nueva dramatización de Primera història d'Esther y el estreno de Ronda de mort a Sinera en el Teatro Romea (1965), dirigidas por  Ricard Salvat durante la celebración del V y VIII Cicle de Teatre Llatí, que fundó y dirigió Xavier Regás en aquellos años de penuria cultural.   
Acontecimientos trascendentales para el renacimiento de la cultura catalana bajo el franquismo, en el que participaron actores como Carme Sansa, Enric Majó, Carme Fortuny, el cantante Ovidi Montllor, los escritores Maria Aurèlia Campmany, Feliu Formosa y Montserrat Roig, y otros muchos que también participaron como actores. Con los impresionantes carteles y decorados de Cardona Torrandell (también de Pla Narbona y Josep María Subirachs en representaciones posteriores), los esbozos del vestuario y la escenografía de Fabià Puigserver, la música de Manuel Valls, etc.
También podemos ver en la exposición un montaje visual sobre el itinerario del ya famoso crucero universitario por el Mediterráneo, en 1933, en el barco “Ciudad de Cádiz” (incluso podemos escuchar la sirena del navío), a bordo del cual iban, entre otros, Salvador Espriu, Bartomeu Rossellò-Pórcel, Amàlia Tineo y Mercè Montañola, madre del escritor Miquel de Palol, autor de uno de los artículos, Espriu a través del temps, que figuran en el catálogo, así como de otro libro dedicado a Espriu y también a Vinyoli: Dos poetes. Impressions d'Espriu i Vinyoli, publicado en el 2006.
También hay una magnífica muestra de fotografías (en el suplemento Cultura/s -"La Vanguardia",13.11.2013-, hay un artículo muy interesante de Julià Guillamon sobre las fotografías y el aspecto que éstas nos legaron del poeta, Los rostros de Espriu), postales y textos de distintos archivos: Família Bonet Espriu, Fons Fotogràfic Català-Roca, Institut del Teatre, Pau Barceló-Arxiu Serra d'Or, Biblioteca de Catalunya, Xavier Miserachs, Toni Catany, etc., y libros con dedicatorias autógrafas del Centre Salvador Espriu d'Arenys, Arxiu Miquel de Palol, Núria Golobardes-Fundació Salvat, Fons Ramon Balasch, etc. Una exposición imprescindible sobre Salvador Espriu y los avatares y la resistencia de la cultura catalana en el siglo XX.
Nota: "Quan la Companyia de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va commemorar, el 1963, els 50 anys de Salvador Espriu, va representar tota la seva producció, que, com és sabut, és ben curta en extensió. Revisàvem el muntatge de La Pell de Brau, estrenat l'any 60, donàvem una segona versió de La Primera Història d'Esther, que havíem presentat en el marc del Vè Cicle de Teatre Llatí, i, més tard, presentàvem la nova versió d'Antígona. En aquesta mateixa ocasió intentàvem un espectacle, composat de textes i poemes de Salvador Espriu, que vàrem titular La Gent de Sinera. amb aquest espectacle guanyàvem per al teatre zones no dramàtiques de la producció d'Espriu. El que en La Pell de Brau hi havia hagut d'experiència d'aixecar del paper un text pensat per a ser dit o llegit, en La Gent de Sinera era portat a les màximes conseqüències, car en aquesta última ocasió fèiem realitat teatral textos exclusivament narratius, que no reclamaven tan sols ni la recitació.
Després de l'estrena de La Gent de Sinera vàrem descobrir que molts no s'adonaven que el text no era dramàtic i que l'experiment havia apassionat el públic. Recordo molt especialment que el poeta José Agustín Goytisolo m'aconsellà que ho convertís en un espectacle de duració normal, i després d'ell molts altres varen dir el mateix.
Un any després de l'estrena de La Gent a Sinera vaig tenir l'ocasió de conèixer els espectacles que la muller, amics i deixebles de B. Brecht, la gent del Berliner Ensemble, havien composat amb textos, poemes i fins i tot amb escrits d'estètica teatral del fundador del Berliner. El Berliner, que només ha posat en escena una tercera part de la producció teatral estricta de Brecht, prefereix, en lloc d'estrenar obres de la primera època, de guanyar per al món de l'espectacle part de la producció lírica i narrativa de l'obra de Brecht. I així veiem sorgir els Brecht Abend, nummer 1, 2, 3."

RICARD SALVAT (Fragment del text de Ricard Salvat per al programa de l'estrena de Ronda de mort a Sinera, 1 octubre 1965, al VIIIè Cicle de Teatre Llatí, al teatre Romea / "Edicions de Ronda de mort a Sinera" al fons del MAE)

No hay comentarios: