SALVADOR ESPRIU / BARTOMEU ROSSELLÓ PÒRCEL: "FLAMES A LA FOSCA"

Dentro del programa del Teatre Grec de esta temporada 2013, en el Mercat de les Flors se ha estrenado Flames a la fosca, magnífico montaje teatral y espectáculo poético sobre la relación de amistad y literaria entre Salvador Espriu y Bartomeu Rosselló Pòrcel, dirigido por Teresa Vilardell, con una dramaturgia muy original y bien trabada de Rosa Delor, Teresa Vilardell, Miquel de Palol y la colaboración de Fina Rius. 
Unas interpretaciones extraordinarias de Manel Barceló en el papel de Salvador Espriu, y de Fina Rius en el de Amàlia Tineo (Melània en el mundo espriuano), cuya amistad actuará en esta obra como enlace dramático entre los dos poetas. Además, los dos actores se desdoblan e interpretan magistralmente algunos de los personajes grotescos, esperpénticos, de Espriu, como los de la Teoria de Crisant. Y magnífica la interpretación que Salvador Miralles hace de Bartomeu Rosselló Pòrcel, desde la vitalidad de los poemas de Fira encesa, hasta el desgarramiento último de Ronda de mort amb fantasmes y A Mallorca, durant la guerra civil (poema del que procede el título Flames a la fosca). La obra cuenta además con la colaboración especial del novelista y poeta Miquel de Palol como elemento narrativo, “distanciador” de la acción dramática (como recomendaba Bertolt Brecht), pero también representándose a sí mismo, personificando al Miquel de Palol hijo de Mercè Montañola, compañera de Universidad y amiga de los dos poetas, y a quien Rosselló Pòrcel dedicó el poema Compliment a Mercedes, que será recitado en el último acto de la obra.

Al empezar la obra, aparecen los personajes en un escenario delimitado por columnas de libros, entre los cuales se desarrollará la acción: será el inicio de las voces poéticas de Salvador Espriu y de Bartomeu Rosselló Pòrcel, cuyos textos (cartas leídas, poemas recitados, prosas representadas) se convertirán en un diálogo entre los personajes, como una forma dialéctica que entrelazará sus vidas y su obra, con la música y la iluminación señalando el ritmo sobre el escenario, el transcurrir del tiempo.

En el comienzo, pues, hay una relación de juventud, fresca, con ansias de futuro y complicidades literarias entre los personajes: la novela de juventud de Espriu, El doctor Rip, y sus prosas satíricas y grotescas frente a los primeros poemas luminosos y líricos de Rosselló Pòrcel. La Universidad, viajes de estudios, un crucero universitario por el Mediterráneo en 1933, lecturas... Pero, de pronto, oímos un estallido musical que nos sobrecoge y señala el final de una época y el inicio de otra, una época de destrucción. Las garras de la guerra penetran en el escenario y derriban las columnas de libros que se habían levantado tiempo atrás, con la ilusión del comienzo. Ahora todo el escenario se oscurece y queda cubierto por una gran superficie de plástico, una inmensa capa de ceniza y oscuridad que cubre los libros derribados, y sobre la cual los personajes andarán a tientas, perdidos. En seguida llegará el distanciamiento, el enfrentamiento de las posturas políticas. Muy pronto el fuego quemará los libros e intentará destruir los ideales. Quedará la derrota, la enfermedad, la pérdida, y las voces poéticas se volverán trágicas, como flames a la fosca (Rosselló Pòrcel), o la casa dels morts / que només jo recordo (Espriu).

En la última escena, un fuego real quemará unos papales dentro de un archivador metálico de oficina: hemos pasado de la juventud y la iniciación poética -de la “imitació del foc” poética inicial-, al fuego real de la destrucción. Sin embargo, pese a todo, aún persevera y resiste la memoria del canto, un resto de esperanza y palabra poética, y la obra, Flames a la fosca, finaliza con la lectura del poema de Bartomeu Rosselló Pòrcel, Compliment a Mercedes, escrito en Barcelona en 1937, dedicado a Mercè Montañola y leído en escena por su hijo Miquel de Palol, poema que concluye con estos dos versos sublimes: 
Per brodar-te la gràcia
no trobo diamant.

Dins del programa del Teatre Grec d'aquesta temporada 2013, en el Mercat de les Flors s'ha estrenat Flames a la fosca, magnífic muntatge teatral i espectacle poètic sobre la relació d'amistat i literària entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló Pòrcel, dirigit per Teresa Vilardell, amb una dramatúrgia molt original i ben travada de Rosa Delor, Teresa Vilardell, Miquel de Palol i la col·laboració de Fina Rius. Unes interpretacions extraordinàries de Manel Barceló en el paper de Salvador Espriu, i de Fina Rius en el de Amàlia Tineo (Melània, al món espriuà), l'amistat de la qual fa d'enllaç dramàtic entre els dos poetes en aquesta obra. A més, els dos actors es desdoblen i interpreten magistralment alguns dels personatges grotescs, esperpèntics, d'Espriu, com els de la Teoria de Crisant. I magnífica la interpretació que Salvador Miralles fa de Bartomeu Rosselló Pòrcel, des de la vitalitat dels poemes de Fira encesa, fins a l'esquinçament de Ronda amb fantasmes i A Mallorca, durant la guerra civil (poema d'on surt el títol Flames a la fosca). L'obra compte a més amb la col·laboració especial del novel·lista i poeta Miquel de Palol com a element narratiu, “distanciador” de l'acció dramàtica (com demanava Bertolt Brecht), però també representant-se a si mateix, personificant al Miquel de Palol fill de Mercè Montañola, companya universitària i amiga dels dos poetes, i a qui Rosselló Pòrcel va dedicar el poema Compliment a Mercedes, que serà recitat en l'últim acte de l'obra. 

De primer, apareixen els personatges en un escenari delimitat per columnes de llibres, entre els quals es desenvoluparà l'acció: serà l'inici de les veus poètiques de Salvador Espriu i de Bartomeu Rosselló Pòrcel, els textos dels quals (cartes llegides, poemes recitats, proses representades) es convertiran en un diàleg entre els personatges, com una forma dialèctica que entrellaça les seves vides i la seva obra, amb la música i la il·luminació assenyalant el ritme sobre l'escenari, el transcórrer del temps.
En el començament, doncs, hi ha una relació de joventut, fresca, amb afany de futur i complicitats literàries entre els personatges: la novel·la de jovenesa d'Espriu, El doctor Rip, i les seves proses satíriques i grotesques enfront dels primers poemes lluminosos i lírics de Rosselló Pòrcel. La Universitat, viatges d'estudis, el creuer universitari pel Mediterrani el 1933, lectures... Però ja, de sobte, ens esglaia un esclat musical que assenyala la fi d'una època i l'inici d'una altra, una època de destrucció. Les urpes de la guerra penetren en l'escenari i esfondren les columnes de llibres que s'havien aixecat temps enrere, amb la il·lusió del començament. Tot seguit l'escenari s'enfosqueix i resta cobert per una gran superfície de plàstic, una immensa capa de cendra i foscor sobre la qual caminen els personatges, a les palpentes, esmaperduts. Aviat arriba el distanciament, l'enfrontament de les postures polítiques. Molt ràpid el foc cremarà els llibres i intentarà destruir els ideals. Quedarà la derrota, la malaltia, la pèrdua, i les veus poètiques es tornaran tràgiques, com “flames a la fosca”.
En l'última escena, un foc real cremarà uns papers dins d'un arxivador metàl.lic d'oficina: hem passat de la joventut i la iniciació poètica -de la “imitació del foc” poètica inicial- al foc real de la destrucció. No obstant això, encara persevera i resisteix la memòria del cant, una resta d'esperança i paraula poètica, i l'obra, Flames a la fosca, finalitza amb la lectura del poema de Bartomeu Rosselló Pòrcel, Compliment a Mercedes, escrit a Barcelona en 1937, dedicat a Mercè Montañola i llegit en escena pel seu fill Miquel de Palol, poema que conclou amb dos versos sublims: 

Per brodar-te la gràcia

no trobo diamant.

Fotografías: Mercè Rodríguez