ANATOMÍA DE UN REY

El cos del rei Pere el Gran*, a l’interior de la cambra habilitada expressament al "Centre de Restauració de Béns Mobles" de la Generalitat de Catalunya

patrimoni.gencat
restes “momificades i esqueletitzades”
Els primers estudis constaten que el cos es troba “parcialment momificat i esqueletitzat” i confirma que el rei va ser embalsamat utilitzant tècniques heretades de l’antic Egipte: unes pràctiques molt habituals en els enterraments reials a l’Europa del segle XII.Aquest anàlisi també ha permès saber que Pere el Gran feia uns 173 centímetres d’alçada, una mesura superior a la mitjana de l’època.El cos estava situat longitudinalment dins la banyera de pòrfir, sobre una doble post de fusta. Es trobava cara amunt, amb els braços sobre el tòrax i el cap desplaçat lleugerament cap a l’esquerra; les cames s’han trobat en posició horitzontal i els peus separats del cos entre les dues cames.

Nota
Dice un vecino, con ínfulas o humos de realeza, que ahora ya no hay discusión: según el vídeo de TV3, Anatomia d'un rei, y según las fotografías y escaneos de ultratumbra de Pere II el Gran, él, nuestro vecino, desciende directamente, por vía paterna, de la Corona catalano-aragonesa, y más concretamente de Pere II el Gran. Y así lo avalan las pruebas siguientes:
semejanza en los rasgos fisionómicos,
los dos miden exactamente 1,73 centímetros,
y ambos sufren la misma dolencia pulmonar,
que los científicos han detectado en el cadáver de Pere el Gran, provocada, dicen, por el humo de las hogueras en el caso del rey, y en nuestro vecino por la acción del tabaco.
Es decir, en ambos casos por la acción del humo, y esto sumado a la estatura idéntica y a un gran parecido físico en el rostro, todo es clara demostración de la ascendencia real de nuestro vecino. Y reclama por ello ser nombrado, ya, sin más demora democrática, presidente de nuestra comunidad (de la comunidad de vecinos, se entiende).

* Pere el Gran, III d'Aragó, I de Sicília, I de València i II de Barcelona (València, 1240 - Vilafranca del Penedès, 11 de novembre del 1285). Rei d'Aragó, rei de València, comte de Barcelona (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). En aragonès: Pero;[1] en llatí: Petri / Petrus.[2] Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[3] Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.[4] Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es féu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar mediterrània, sinó portava en la seva cua un escut o un senyal del rei d'Aragó:
Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago e de Cecilia.
—Frase de Roger de Llúria a la "Crònica de Bernat Desclot", cap CLXVI
(de Viquipèdia)

El suplente del cronista