35 aniversario. Poesía y prosa por las calles del barrio gótico de Barcelona, desde el año 1975, en el escaparate conceptual y en el interior de la Librería / Llibreria Documenta / 35 aniversari. Más allá de los cristales rotos por el fanatismo de aquellos años.
Y recordando también el Primer Premio de Narrativa Catalana "Documenta", en 1980, al libro Descomposicions, del poeta y narrador Josep Elias.
El suplente del cronista
7 comentarios:
Una librería histórica, quiero decir que, además de los libros, la historia también atravesó los escaparates de la librería Documenta (bombas incendiarias, pintadas franquistas).
Y muchos homenajes a la cultura, a lo largo del tiempo, instalados en el mismo escaparate que fue objeto de atentado.
También creó el premio de narrativa "Documenta".
Hasta ahora: Feliz 35 aniversario.
Una cliente
Així és. Hem crescut junts.
Lectora
En 1981 asistí a la presentación del Premio Documenta de narrativa catalana, que fue otorgado al recordado Valerià Pujol, por su obra "Interruptus".
Un vecino del barrio
Veig que a la Pensión Ulises hi ha gent molt interessada en el mon del llibre: recorden autors pretèrits i viuen el present en reproduir el collage del nostre aparador. Seguiu sent tant hospitalaris! Un aabraçada a tots.
Josep Cots, de Documenta
S'ha de felicitar a la llibreria documenta.
Francesc Cornadó
Gràcies pels vostres comentaris penjats a la porta de la Pensió, Josep Cots, llibreter i lector, Francesc Cornadó, poeta i lector, i altres lectors i veïns de la Pensió Ulises.
AT
La pajarita d’en Josep Cots és la corbata de llacet més irònica dels darrers dos-cents anys, potser cal remuntar-se al Baró de Maldà per a trobar una indumentària tan eloqüent, també, però, Rusiñol va fer servir la vestimenta per a dir alguna cosa però va ser quelcom menys subtil que la pajarita del llibreter.
En Josep Cots ha dit, a mi l’únic que se’m posa per corbata és un llacet i davant les pintades em poso una pajarita de colors i davant les bombes posaré bona cara i a sota un llacet.
Molt bé, Cots, això és una lliçó d’optimisme. No passaran. Amb la teva corbata has dit que amb la cultura hem de tirar endavant. Espriu diu:
No podràs, torno a Sinera,
amb galant cotxe i cuinera,
menjaré durant la fuga
pinyonets, matafaluga...
A Documenta, en Cots ens ofereix els pinyonets de la cultura per anar anant.
Francesc Cornadó
Publicar un comentario