presentació
dijous,
26 setembre de 2013
MÉS
ENLLÀ D’EMBOSCALL
Entenc
l’art com l’impuls comunicatiu indeterminat (és a dir: no respon
a la intenció de satisfer una necessitat material) que pot
experimentar qualsevol persona. Si aquest impuls arriba a
materialitzar-se, dóna lloc a l’obra d’art. Aquesta obra pot ser
molt simple o extraordinàriament complexa, efímera o duradora, ens
pot agradar –per la seva bellesa– o causar rebuig –per la seva
lletjor–, això és secundari. El que importa és l’impuls
originari, universal, perquè és el que ens iguala a tots en el
nostre dret a l’art, a produir-lo i a gaudir-ne, tal i com la gana
ens iguala a tots en el nostre dret a nodrir-nos.
A
la pràctica, una idea de l’art tan bàsica i universal, xoca
frontalment amb el sistema establert, per al qual l’art és o bé
producte de consum, o bé vehicle de transmissió i reforç del
sistema de valors imperant. Per això, amb els mecanismes establerts
per les instàncies de poder, es procura encaminar la pràctica
artística en alguna d’aquestes direccions: cap al mercat o cap a
la ideologia. Es pretén que els artistes siguin professionals; es
fomenta la idea de la professionalització per mitjà de
competicions, els anomenats concursos, els quals operen com un sedàs
tant per les falses expectatives que generen com per les vocacions
que destrueixen.
En
literatura –que és l’àmbit artístic en què he desenvolupat la
meva tasca– molt poques persones arriben al grau de la
professionalització. La qual, però, només es pot mantenir amb la
compaginació de l’activitat realment creativa amb d’altres
activitats més mecàniques, com, per exemple, la redacció
d’articles d’opinió per a premsa escrita. L’autor que assoleix
aquest nivell esdevé “marca”, i la seva obra és “producte”.
És una peça en l’engranatge del sistema de consum, alienat de si
mateix i de la seva obra en nom de la productivitat i com a
conseqüència de la divisió del treball i la producció
massificada.
El
poder es reserva per a si una forma d’apropiació de l’autor, que
és quan decideix convertir-lo en “autoritat”. L’autor, ja
institucionalitzat, és presentat com a màxim exponent d’una
determinada branca de la cultura d’aquell lloc en aquell temps, i
passa a engruixir el cànon local, a l’espera de ser admès en
l’universal, la candidatura al qual ha quedat així postulada. La
ideologia dominant, transnacional, es val de mecanismes semblants en
tots els àmbits del coneixement amb la doble finalitat de
sotmetre’ls i de valdre-se’n per afermar-se.
Aquesta
concepció de l’art, que mai no he expressat per escrit d’una
forma tan concreta, va ser determinant a l’hora de realitzar la
meva tasca com a editor artesà a Emboscall. En aquesta “empresa”,
el sistema de producció era tant i tant mal·leable, que permetia
adequar-se a les possibilitats de difusió de l’obra, de manera que
gairebé tot hi podia trobar cabuda sense massa risc ni massa cost
per a ningú. Es tractava, sobretot, d’evitar que prejudicis
ideològics i de classe determinessin el sentit de l’acció.
Tiratges molt reduïts, evitar en el possible generar grans
expectatives, tant per no crear falses il·lusions en autors sovint
novells, com per no fomentar el consumisme. Un sistema de producció
artesanal que evités l’alienació de l’individu respecte del
producte del seu treball –tant l’autor de l’obra, com jo
mateix, artesà que la convertia en “producte”–.
Tot
això no sé si mai va ser ben entès, probablement perquè mai no
vaig ser capaç d’explicar-ho bé. A una certa sensació
d’inutilitat de la tasca –de fracàs–, ja present des de 2004,
s’hi van sumar el 2009 un seguit de daltabaixos pràctics, que a
principis de 2012 em van fer decidir cessar definitivament la tasca a
Emboscall. Altre cop obeint a circumstancies personals concretes,
hauria volgut reprendre l’activitat a finals de 2013. Però veig
que no podrà ser; i, reflexionant a partir de l’experiència
d’aquests anys, crec que és millor, abans de tornar-hi, evitar
caure en l’error de voler fer-ho tot tot sol.
Però
el context actual ens obliga a sobreposar-nos, a anar, més enllà
del fracàs, a trobar noves formes d’actuar per al bé comú,
d’acord amb la nostra consciència. Quan ja hem renunciat al dret
al treball, a l’habitatge; quan el dret a la sanitat i a
l’ensenyament es comencen a veure amenaçats..., no sembla gaire
pertinent reclamar el dret a l’art. Però ara més que mai els
artistes han de prendre la paraula, actuar, fer-se veure, generar
obres –i fórmules per a difondre-la– que mostrin la implicació
de l’art amb la societat.
Nota:
Reactivar
Emboscall és possible, però no per crear una editorial
convencional, ni dedicada a l'edició comercial de llibres
electrònics. L'activitat se centrarà en l'edició d'ebooks de
difusió no comercial (aquest apartat comprendrà obres fins ara
inèdites, obres de drets lliures i -si és possible l'acord amb els
autors- reedició electrònica oberta d'obres del catàleg
d'Emboscall), en la participació activa en l'Acció Poètica, i en
la col·laboració amb projectes afins, com ara Cric-Cric,
edició de contes personalitzats per regal.
www. llibres_oberts
NOVETAT
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
