Pintura de Antonio Ciseri, Ecce Homo
LA
POSTVERITAT
Li diu Pilat: I què és la veritat? (Jn. 18,38 )
Tinc
a les mans un llibre dels que fa pensar. El títol: Good Bye,
Veritat. Una aproximació a la postveritat.
Estem
caient de quatre grapes en una trampa, massa generalitzada, com és
renunciar a la objectivitat. Avui s’està donant qualsevol emoció
subjectiva , i encara pitjor molts interessos, com si fos un dogma
universal i, a l’ombra de la fàcil comunicació, esdevé veritat
el què se’ns sap vendre millor i embolica que fa fort.
Diu
ja a la introducció del llibre: La veritat ha estat desvinculada
completament dels fets, separada d’ells. El criteri de veritat no
depèn ja dels fets, sinó de la bondat o maldat del judici. I
aquesta bondat es defineix en funció dels resultats positius de
creure-la....Veritat és allò que m’interessa que sigui veritat.
Si
feu servir els nous sistemes de comunicació, segur que us heu trobat
amb una noticia que us ha interessat i l’heu difós als vostres
contactes. No us ha passat que llavors us han desmentit la noticia?,
o bé que era fora de context? A mi m’ha passat, i m’he quedat
amb una cara de babau, mentre tenia la feinada de rectificar, però
veia com algú altre m’he la tornava a enviar i així aquella NO
veritat corria i molts la donaven per bona, sobretot si ja els anava
bé per la seva manera de pensar o pels seus interessos.
Cada
dia trobem posts-veritats en els mitjans i ens les anem empassant,
perquè en el fons la postveritat és pràctica. Resulta més còmode,
si afavoreix els nostres interessos, creure, que no pas reflexionar
amb calma i veure què hi ha de cert i què de fals o d’enganyós.
Els discursos polítics en són uns mestres i ens cal analitzar els
missatges i escatir-ne el què hi ha de veritat. Avui qui més qui
menys està d’acord amb la democràcia. Mireu què diu l’autor:
Potser el que ha vingut, amb la postveritat, no ha estat la puresa
democràtica, sinó un nou totalitarisme suau que ha sabut adaptar-se
meravellosament bé als temps que corren.
Si
entrem al món de la publicitat, ja és la selva. S’ha fet cèlebre
allò de “la lletra petita”, on se’ns adverteix que quasi tot
l’anterior de l’oferta, o del contracte, és possible de canviar,
per no dir que és mentida, però el que és cert és que no és
veritat el que t’ofereixen.
Bé,
el tema dona molt de si i no és cap amenaça si us dic que en
aprofundir i donar voltes a les idees del llibre, amb més calma, us
torni a donar la llauna amb un tema que ens afecta a tots i que ens
ha de fer estar alerta per no convertir-nos en difusors de
posts-veritats, que poden ser, i moltes vegades ho són, mentides.
Pere
Fàbregues i Morlà
No hay comentarios:
Publicar un comentario