ANDREU NIN, NUEVA BIBLIOTECA EN LA RAMBLA

Ya era hora -dice un vecino anarquista en el bar-,
por fin en el Barrio Gótico habrá una Biblioteca pública que llevará el nombre de Andreu Nin.
Estará situada en la Rambla -nos sigue anunciando el vecino-, detrás de la estatua de Pitarra y de los urinarios públicos (remodelados hace unos años), uno de los urinarios de la Ramblas (había otro más abajo cerca del puerto, el de las Carolinas, que cita Jean Genet en Diario de ladrón), junto al mítico bar Cosmos de la no menos mítica calle Escudellers -tenemos incluso el Diario de Escudillers, de Sergio Pitol (incluido en su libro El arte de la fuga), que vivió en una de sus Pensiones al llegar a Barcelona, mientras traducía la novela Cosmos, de Witold Gombrowicz.

Andreu Nin, político fundador del POUM, secuestrado en las Ramblas por agentes soviéticos y asesinado en paradero desconocido. Andreu Nin, traductor al catalán de Crimen y castigo, de Dostoievski, y publicada en 1929.

Nota
Fragmentos sobre la vida política y la obra de Andreu Nin:

Nin va arribar a ser un dels personatges claus de la Internacional comunista i la Internacional Sindical Roja i visqué des del 1921 a Moscou, on va conèixer i col·laborar amb personatges com Lenin o Trotski.
(...)
Al llarg de l'any 1935, participà en les converses per bastir un partit socialista unificat al Principat, que culminaren a la fi d'any, amb la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista POUM, d'inspiració comunista no-stalinista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tingué lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n'esdevingué secretari polític.
(...)
Més enllà de la seva trajectòria política, se li reconeix el fet d'haver estat un excel·lent traductor directe al català de les grans obres de la literatura russa (Fiódor Dostoievski, Lev Nikolàievitx Tolstoi...). A més va traduir al castellà diverses obres polítiques i va escriure les següent obres:
Les anarchistes et le mouvement syndical (1924): Analitza el pes de l'anarquisme en el sindicalisme europeu (que es feia especialment viu en el cas de les terres catalanes).
Les dictadures dels nostres dies (1930)
El proletariado español ante la revolución (1931)
Els moviments d'emancipació nacional (1935) : Promou el dret a l'autodeterminació dels pobles.
(de Viquipèdia)

El suplente del cronista