Les diferents formes de governar són la causa principal dels sentiments independentistes. Això ve de lluny, aquest any en fa setanta de la mort de Gandhi, i no aturarà, perquè manar per damunt dels altres és una mena de vici humà molt arrelat.
Passa a les famílies, a les empreses, a les comunitat petites i grans. Ara bé, hi ha les formes i aquestes són les que poden derivar cap a la necessitat, o el desig, d’independitzar-se o de, lliurement, caminar junts pel bé de tots.
L’ideal és sempre triar bé i amb llibertat, mai subjectes a l’imperatiu d’altri i, amb harmonia, viure la història comuna amb les diversitats necessàries i enriquidores. Amics no vol dir subjectes a les voluntats de l’altre. Els sistemes imperialistes són els principals creadors d’independentistes. Ja poden anar discutint que si la força de la raó o la raó de la força, malament rai si obliden els sentiments i no en respecten la seva diversitat.
La família n’és un exemple. Els fills es fan grans i el més normal, i sa, és que s’independitzin, que no vol dir que es desentenguin del grup familiar. Els sentiments els mantindran units, no les raons.
Anem al motiu d’aquesta reflexió que G. Papini, posa en boca de Gandhi en el capítol que l’hi dedica dins el seu llibre Gog (tinc a mà la traducció al castellà de l’editorial Apolo): Usted quiere saber por qué deseamos expulsar a los ingleses de la India. La razón es muy sencilla: son los mismos ingleses que han hecho nacer en mí esta idea castizamente europea. Mi pensamiento se formó durante mi larga estancia en Londres. Me di cuenta de que ningún pueblo europeo soportaría el ser administrado y mandado por otro pueblo. Entre los ingleses, sobre todo, este sentido de la dignidad y de la autonomía nacional está desarrolladísimo. No quiero ingleses en mi casa precisamente porque me parezco demasiado a los ingleses.
A continuació fa un munt de reflexions filosòfiques, culturals i socials, i també religioses. Entre elles es proclama contrari a les castes dient que la idea la treu de la Revolució Francesa. Més Europa.
Seguim amb Gandhi: Son europeos, y únicamente los europeos, los responsables de nuestro deseo presente de arrojar a los europeos... El “movimiento gandhista” (independentista) debería llamarse propiamente movimiento de los hindúes convertidos al europeísmo contra los europeos renegados, es decir, contra los ingleses que morirían de vergüenza si fuesen a mandar a su país los franceses o los alemanes, y que luego pretenden gobernar, con la excusa de la filantropía, un país que no les pertenece. ¡Nos habéis cambiado el alma y ya no queremos saber nada de vosotros!
Desprès de tot el que Papini posa en boca de Gandhi, tenim les declaracions pròpies sobre la seva lluita on al final d’una d’elles diu: Les nostres files creixeran i els nostres cors es reforçaran com més creixi el nombre dels arrestats per part del govern.
Ja sento la veu de molts que diran “eren unes altres circumstàncies” i jo els respondré: si oblideu els sentiments dels altres i només voleu imposar els vostres, la història s’anirà repetint inexorablement.
Fem-nos- ho mirar tots plegats i reflexionem-hi.
Pere Fàbregues i Morlà
No hay comentarios:
Publicar un comentario