Foto: J.X.
VARIACIONES
SOBRE UN MISMO POEMA
Mientras caminábamos de noche,
por calles angostas y oscuras,
me cogía del brazo,
triste,
y me confesaba:
“Hay un nombre
que me quema la boca.
Las letras de su nombre,
aunque no lo pronuncie,
me arden en la lengua,
me queman los labios.
Es el nombre de un amor.”
VARIACIONS
SOBRE EL MATEIX POEMA
Mentre
caminàvem de nit,
pels carrers més foscos i estrets,
m'agafava del braç,
molt trist,
i em confessava:
“Hi ha un nom
que em crema la boca.
Les lletres del seu nom
se m'arrapen a la pell,
com espurnes,
i m'encenen la llengua,
em cremen els llavis.
És el nom d'un amor.”
Quan
l'amic i jo
ens dèiem adeu,
l'heura
s'arrapava
a les parets més fosques.

No hay comentarios:
Publicar un comentario