Mals
governants i lleis caduques que no han sabut escoltar i adaptar, ni
adaptar-se, a la realitat del poble que tenen l’obligació d’obeir
i facilitar les normes de convivència, que els vinguin donades
democràticament.
Aquest
antic i ranci sistema de “sostenella y no enmendalla”, els ha dut
a una ceguera que fa difícil arribar a acords, i com més apliquen
la força, més enfanguen el camí.
Van
atacar la petició d’independència sense estudiar el perquè tanta
gent la demanava. Van acceptar, referendar i proclamar, fins les més
altes instàncies, un reglament, l’Estatut, i llavors amb una
miopia governamental impròpia de gent lletrada, van retallar,
“cepillar”, com va dir un personatge, el que havien admès i
encara és vigent a altres Comunitats de l’Estat. Què pretenien? Què esperaven? Què haurien fet les altres Comunitats davant d’una
burla tan insultant? Ells arrapats al “sostenella y no enmedalla”.
I ara què?
La
conseqüència o les conseqüències són, primer molts
independentistes, desprès molts enfadats, ara majoria d’ofesos.
Certament
que les persones de tots els pobles tenen els seus sentiments i per
sort el món es va culturitzant i s’han creat formes d’expressió
no violentes. Però si aquests sentiments es veuen atacats i
menystinguts poden sortir les rauxes, i fins i tot la violència.
Malament quan surt la part més bel·licosa i es perd el decòrum.
Tots (bé, els que tenim la sort de poder veure tots els mitjans de
comunicació d’una banda i l'altra, perquè ara fins i tot en els
informadors hi ha bandes), deia, tots hem vist els sentiments de
ràbia, quan no grollers, d’aquell vergonyós “a por ellos”.
Els “ellos” han estat un munt de persones de totes les edats i
estatus amb un paper a la mà, amenaçats i algun, molts, colpejats,
per uns personatges a qui han inoculat uns sentiments d’odi sense
raonaments.
Apunto
el que diu el Diccionari: "Sentiment".
Actitud mental, coneixença, desvetllada per la sensació. (Dóna
diferents accepcions): Tenir sentiments de la pròpia
dignitat. Tenir un sentiment d’odi, d’aversió, d’enveja.
Sentiments d’amistat.
Per
tant i vist el què està passant, crec que ens veiem abocats a una
lluita de sentiments contraposats de difícil solució.
Hem
de trobar-la, la solució, en una accepció que diu: És un home
de bons sentiments.
Anem
alerta perquè els sentiments queden gravats i no obliden. Si bé ara
s’ha fet un mal enorme, hem de posar tot el millor de nosaltres
per, cadascú a casa seva, ser uns bons veïns. Avui, més que això,
serà difícil.
Pere
Fàbregues i Morlà
Llibreter-Jubilat
03.10.2017
Dibuix de Franz Kafka
No hay comentarios:
Publicar un comentario