CATÁLOGO DE SÁTIRAS

1
Frederic Soler i Hubert[Pseudònim: Serafí Pitarra]

Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra. De família humil, fou posat a l'empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses. A quinze anys actuà en agrupacions d'afeccionats que representaren les seves primeres peces; féu amistat amb Eduard Vidal i Valenciano i Conrad Roure, amb els quals col·laborà sovint i reivindicà un teatre popular escrit "amb el català que ara es parla", enfront de l'idioma més culte i arcaïtzant dels intel·lectuals fundadors dels jocs florals. Amb el pseudònim Serafí Pitarra estrenà la "peça bruta" Jaume el Conquistador, que més tard rebutjà; i, entre altres, La botifarra de la llibertat i Les píldores de Holloway o la pau d'Espanya (1860), on satiritza la campanya menada a l'Àfrica per Prim i els voluntaris catalans. La primera estrena pública fou la de L'esquella de la torratxa (1864), d'èxit esclatant. Fundada la societat La Gata, li lliurà obra rere obra amb el títol de gatades i alternà la paròdia de les actituds heroiques, tan cares al modernisme —El castell dels Tres Dragons (1865), Els herois i les grandeses (1866), en col·laboració amb Enric Carreres, El cantador (1866), en col·laboració amb Conrad Roure, etc—, amb els quadres de costums, obres publicades amb el títol de Singlots poètics.

( de Gran Enciclopèdia Catalana)

2
Frederic Soler, alias Serafí Pitarra, el autor catalán ya escribía en 1886 "Singlots poètics/Gatades cavalleresques" (Hipos poéticos/Gatadas caballerescas). Se hubiera sentido bien en compañía de los dadaístas, en el Cabaret Voltaire, de Zurich. Trabajó en el quiosco de relojería de su familia, en la calle Avinyó, de Barcelona. Vecino de la calle Escudellers, tiene una estatua en la Plaça del Teatre, en la Rambla, donde se refugian las palomas antes de ser envenenadas, y junto al antiguo urinario público que había frecuentado Jean Genet y que ahora ha sido recuperado para los transeúntes.

El suplente del cronista