Foto. J.X.
Fue de una calle a otra, de tienda en tienda, preguntando si sabían de alguna habitación para pasar la noche. Le respondían que aquel barrio no era turístico, que no encontraría hoteles ni pensiones.
Después de una búsqueda desesperada, inútil, para conseguir una habitación y estar lo más cerca posible de ella durante las noches, regresó al hospital, agotado.
Ella le estaba esperando con los ojos muy abiertos, como indicándole que no buscara más una habitación donde pasar la noche. Había muerto. Le cerró los ojos, le acarició unos instantes el lugar del dolor que la había matado, le dio un beso y avisó a las enfermeras.
No se sabe a qué bosque huyó cuando ella abandonó la habitación, antes de que entraran las enfermeras.
Ramas de hierbabuena e hinojo salieron tras ella, perfumando la huida, el abandono.
En la escalera del hospital, barras de hielo incrustadas en las paredes, se derriten, gotean e impiden la visión a través del hielo.
2 comentarios:
Quan vaig llegir la primera versió del poema, em va ser molt colpidor. Et volia dir alguna cosa, però no sabia el què, i vaig conservar l'enllaç per a tornar-lo a llegir.
L'endemà, vaig rebre la reescriptura i vaig pensar que l'hauries espatllat, si bé en llegir-lo, em vaig adonar que no, que no l'havies espatllat, tot i que potser ara no era un sol poema sinó dos, dos en un, però després d'unes relectures, ja vaig veure que només n'era un de poema, un poema tan tancat i complet que podia acollir aquella ànima que es va quedar sense habitació.
No era això el que et volia dir. Ahir al vespre, pensant en el teu poema, se'm van acudir unes paraules prou evocadores i vaig decidir que avui te les escriuria, però avui ja no recordo res d'elles, només que no eren les que t'he dit. Així i tot, una forta abraçada. Lluís
PD. Si recordo el que et volia dir, ho escriuré de seguida i t'ho enviaré.
Hola, Lluís.
Gràcies pel teu comentari.
Vaig necessitar reescriure el poema. Em va semblar que li faltava l'element poètic, un corrent d'aire que obrís la porta i alliberés a la persona morta. Donar una esperança, una eixida amb herbes aromàtiques, que deixés sortir a la mort closa entre les quatre parets. Com un tribut d'amor contra la mort. I, també, que m'alliberés a mi de l'ofec d'aquella habitació solitària, tancada a la vida.
Publicar un comentario