Un grupo de vecinos de un barrio de Barcelona buscan fotografías de Kubala, el mítico jugador del Barça, para colgarlas en los balcones. Ellos, dicen, no se fotografiaron con Gento, el mítico jugador del Real Madrid.
Otra vez política y fútbol, cada uno jugando en su casa, en su propio terreno, con el árbitro a favor del equipo local, dicen los de la "Acadèmia Desconfiada o dels Desconfiats" (Academia Desconfiada o de los Desconfiados, institución literaria fundada en Barcelona el 1700). O Catalunya-España ("Cataluña-Espanya", como se titula el documental de Isona Passola, la productora de la famosa película "Pa negre" (Pan negro), candidata al Oscar).
Uno de los vecinos, por cierto, ya se ha inventado una nueva alineación del equipo surrealista hispano-catalán, con las correspondientes camisetas: Gento, Rubalcaba, Mourinho, Rajoy, Kubala, Mas, Laporta, Guardiola, Piqué, Shakira y Pilar Rahola como portera.
Las camisetas unisex, rojas, pero con los nombres impresos de los jugadores en "color blaugrana" (azulgrana), se venden a 14,99 euros para financiar, dicen, un campo de fútbol para poetas en el Raval, con el remoto fin de hacerse tan famosos como Kubala y Gento y fotografiarse con los políticos en campaña electoral (con un poemario en la mano).
Manuel de Vega i Rovira, "Rector de Pital.luga", Cal.ligrama-Laberint barroc a la memòria de Don Carlos II (1700)
....................................................................................................................................
Nota al margen.
Me confirman que la página de Valérie Tasso en Facebook ha sido denunciada y censurada, eliminadas sus palabra e imágenes.
Las nuevas tecnologías y las nuevas censuras del siglo XXI.
El suplente del cronista
Manuel de Vega i de Rovira
ResponderEliminar(Principat de Catalunya, ? — Principat de Catalunya, ~1712)
Escriptor.
Fill de Josep de Vega i de Ponts. Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir. Traduí de l'italià al castellà "El ambicioso político infeliz" (1699), de Diego Monti, que dedicà a Pau Ignasi de Dalmases; és autor d'unes "Constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense" i d'un "Poema elegíaco dramático", premiat en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1702. Membre de l'Acadèmia Desconfiada (1700), fou, juntament amb Joaquim Vives i amb el pseudònim de Rector de Pital·luga, el responsable de la primera edició (1703) de les obres de Francesc Vicent Garcia ("L'harmonia del Parnàs..."); per a la redacció de la vida del poeta que precedeix l'edició —i que contribuí en gran part a fomentar la seva llegenda— anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment els papers de Garcia.
www.enciclopèdia.cat
nenia.
ResponderEliminar(Del lat. nenĭa).
1. f. Composición poética que en la Antigüedad gentílica se cantaba en las exequias de alguien.
2. f. Composición que se hace en alabanza de alguien después de muerto.
Real Academia Española © Todos los derechos reservados
HAY CENSURA.
ResponderEliminarYa hace un tiempo que la vamos percibiendo.
Se recortan los presupuestos y también las libertades.
Solidaritat con Valérie Tasso.
Salut
Francesc Cornadó
Acadèmia Desconfiada
ResponderEliminar[Acadèmia dels Desconfiats]
Institució fundada a Barcelona el 1700 per un grup de nobles i eclesiàstics amb afeccions literàries i històriques; fou anomenada, també, Acadèmia dels Desconfiats.
Celebrà sessions fins al 1703. Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual (1700) fou dedicada l'única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les "Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II", conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca. Aquesta fidelitat a la casa d'Habsburg féu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l'Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l'arxiduc Carles, la qual cosa portà que, acabada la guerra de successió amb el triomf de Felip V, la corporació deixés d'existir. Fou l'antecessora de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
enciclopèdia.cat
Francesc Vicent Garcia i Torres
ResponderEliminar[Sobrenom: el Rector de Vallfogona]
Tortosa, Baix Ebre, ~1582 — Vallfogona de Riucorb, Segarra, 2 de setembre de 1623
Poeta.
(...)Com a poeta seguí els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal (versificació, gèneres, rima) com en la temàtica; així, en una diversitat molt pròpia del barroc, conreà una poesia artificiosa i elegant (com el sonet "A una hermosa dama de cabell negre...", o les "Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama..."), faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones o modes literàries i també composicions obscenes i, sobretot, grolleres, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris —cultismes, jocs de paraules, estirabots— que ell mateix satiritzà en composicions com "Refereix son amor, satiritzant als poetes" o "A la expressiva senzillesa de la llengua catalana".
Escriví també una comèdia sobre la vida de santa Bàrbara, de caràcter al·legòric i d'escàs interès. Tot i la gran popularitat que tingué des del primer moment la seva extensa obra poètica —i d'una manera especial la de caire humorístic i escatològic, que, imitada per molts autors catalans del s. XVII, donà lloc al fenomen que hom coneix com a "vallfogonisme"— (se'n feren nombroses còpies, i Garcia, conegut amb el nom poètic de Garceni i sobretot com el Rector de Vallfogona, es convertí en un personatge mític), una part d'aquesta no fou publicada fins el 1703 —una edició anterior del 1700 ha estat considerada apòcrifa— per l'Acadèmia Desconfiada de Barcelona ("L'harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l'atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia" (...).
Insistint en aquesta imatge de personatge novel·lesc i còmic, Frederic Soler escriví l'obra teatral "Lo rector de Vallfogona"(1871, 1874, 1908), i Feliu i Codina una novel·la amb el mateix títol (1876). Hom ha defensat la hipòtesi, poc demostrada, que Vicent Garcia fos l'autor del "Quixot" d'Avellaneda.
enciclopèdia.cat
Espero que le devuelvan pronto el "dominio" de Facebook a Valérie Tasso. Por mucho que ella escriba y analice seriamente ciertos temas de los llamados oscuros y morbosos, pienso que esta autora siempre será discriminada por su "pasado maldito" y menospreciada por los llamados "autores cultos, serios y canónicos y apostólicos".
ResponderEliminar