Foto: J:X.
Havien mort d'absència i d'amor.
Pintaven símbols i paraules a les parets
dels carrers sense sortida, a les fosques.
Quan no passava ningú i només els veien
els gats i els gossos vagabunds,
continuaven pintant, a les parets,
declaracions d'amor.
Aquest és un dels
poemes pintats, sense títol:
Si fos possible un dia recaure l'un dins l'altre,
¿ens seria donat contemplar representats a la paret
els cossos dels nostres morts estimats?
Però una nit de
malastrugança,
la llum d'una finestra baixa
els va descobrir pintant a la paret
del carrer sense sortida.
Els van denunciar i
els van condemnar
per haver-se enamorat de qui no devien.
Totes les noies i els nois del barri
ploren pels enamorats solitaris,
dues vegades morts, assassinats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.