35 aniversario. Poesía y prosa por las calles del barrio gótico de Barcelona, desde el año 1975, en el escaparate conceptual y en el interior de la Librería / Llibreria Documenta / 35 aniversari. Más allá de los cristales rotos por el fanatismo de aquellos años.
Y recordando también el Primer Premio de Narrativa Catalana "Documenta", en 1980, al libro Descomposicions, del poeta y narrador Josep Elias.
El suplente del cronista
Una librería histórica, quiero decir que, además de los libros, la historia también atravesó los escaparates de la librería Documenta (bombas incendiarias, pintadas franquistas).
ResponderEliminarY muchos homenajes a la cultura, a lo largo del tiempo, instalados en el mismo escaparate que fue objeto de atentado.
También creó el premio de narrativa "Documenta".
Hasta ahora: Feliz 35 aniversario.
Una cliente
Així és. Hem crescut junts.
ResponderEliminarLectora
En 1981 asistí a la presentación del Premio Documenta de narrativa catalana, que fue otorgado al recordado Valerià Pujol, por su obra "Interruptus".
ResponderEliminarUn vecino del barrio
Veig que a la Pensión Ulises hi ha gent molt interessada en el mon del llibre: recorden autors pretèrits i viuen el present en reproduir el collage del nostre aparador. Seguiu sent tant hospitalaris! Un aabraçada a tots.
ResponderEliminarJosep Cots, de Documenta
S'ha de felicitar a la llibreria documenta.
ResponderEliminarFrancesc Cornadó
Gràcies pels vostres comentaris penjats a la porta de la Pensió, Josep Cots, llibreter i lector, Francesc Cornadó, poeta i lector, i altres lectors i veïns de la Pensió Ulises.
ResponderEliminarAT
La pajarita d’en Josep Cots és la corbata de llacet més irònica dels darrers dos-cents anys, potser cal remuntar-se al Baró de Maldà per a trobar una indumentària tan eloqüent, també, però, Rusiñol va fer servir la vestimenta per a dir alguna cosa però va ser quelcom menys subtil que la pajarita del llibreter.
ResponderEliminarEn Josep Cots ha dit, a mi l’únic que se’m posa per corbata és un llacet i davant les pintades em poso una pajarita de colors i davant les bombes posaré bona cara i a sota un llacet.
Molt bé, Cots, això és una lliçó d’optimisme. No passaran. Amb la teva corbata has dit que amb la cultura hem de tirar endavant. Espriu diu:
No podràs, torno a Sinera,
amb galant cotxe i cuinera,
menjaré durant la fuga
pinyonets, matafaluga...
A Documenta, en Cots ens ofereix els pinyonets de la cultura per anar anant.
Francesc Cornadó