tag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post6277018761955502863..comments2024-02-06T11:26:14.238+01:00Comments on PENSIÓN ULISES: LOS POLÍTICOS NO SE FOTOGRAFÍAN CON POETASalbert tugueshttp://www.blogger.com/profile/03123775709991789907noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-12632583286935028622011-10-07T20:25:11.755+02:002011-10-07T20:25:11.755+02:00Espero que le devuelvan pronto el "dominio&qu...Espero que le devuelvan pronto el "dominio" de Facebook a Valérie Tasso. Por mucho que ella escriba y analice seriamente ciertos temas de los llamados oscuros y morbosos, pienso que esta autora siempre será discriminada por su "pasado maldito" y menospreciada por los llamados "autores cultos, serios y canónicos y apostólicos".la lectora inmoralnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-38926091412061191492011-10-07T20:16:37.564+02:002011-10-07T20:16:37.564+02:00Francesc Vicent Garcia i Torres
[Sobrenom: el Rect...Francesc Vicent Garcia i Torres<br />[Sobrenom: el Rector de Vallfogona]<br />Tortosa, Baix Ebre, ~1582 — Vallfogona de Riucorb, Segarra, 2 de setembre de 1623 <br /><br />Poeta. <br />(...)Com a poeta seguí els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l'aspecte formal (versificació, gèneres, rima) com en la temàtica; així, en una diversitat molt pròpia del barroc, conreà una poesia artificiosa i elegant (com el sonet "A una hermosa dama de cabell negre...", o les "Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama..."), faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones o modes literàries i també composicions obscenes i, sobretot, grolleres, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris —cultismes, jocs de paraules, estirabots— que ell mateix satiritzà en composicions com "Refereix son amor, satiritzant als poetes" o "A la expressiva senzillesa de la llengua catalana". <br />Escriví també una comèdia sobre la vida de santa Bàrbara, de caràcter al·legòric i d'escàs interès. Tot i la gran popularitat que tingué des del primer moment la seva extensa obra poètica —i d'una manera especial la de caire humorístic i escatològic, que, imitada per molts autors catalans del s. XVII, donà lloc al fenomen que hom coneix com a "vallfogonisme"— (se'n feren nombroses còpies, i Garcia, conegut amb el nom poètic de Garceni i sobretot com el Rector de Vallfogona, es convertí en un personatge mític), una part d'aquesta no fou publicada fins el 1703 —una edició anterior del 1700 ha estat considerada apòcrifa— per l'Acadèmia Desconfiada de Barcelona ("L'harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l'atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia" (...).<br />Insistint en aquesta imatge de personatge novel·lesc i còmic, Frederic Soler escriví l'obra teatral "Lo rector de Vallfogona"(1871, 1874, 1908), i Feliu i Codina una novel·la amb el mateix títol (1876). Hom ha defensat la hipòtesi, poc demostrada, que Vicent Garcia fos l'autor del "Quixot" d'Avellaneda. <br /><br /><br />enciclopèdia.catel cantante detectivenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-80302371700505019972011-10-07T20:03:31.167+02:002011-10-07T20:03:31.167+02:00Acadèmia Desconfiada
[Acadèmia dels Desconfiats]
...Acadèmia Desconfiada<br />[Acadèmia dels Desconfiats]<br /><br />Institució fundada a Barcelona el 1700 per un grup de nobles i eclesiàstics amb afeccions literàries i històriques; fou anomenada, també, Acadèmia dels Desconfiats. <br />Celebrà sessions fins al 1703. Les seves manifestacions es caracteritzen per un acusat barroquisme i un fervent entusiasme per Carles II, a la mort del qual (1700) fou dedicada l'única publicació impresa feta per aquesta agrupació literària, les "Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II", conjunt de composicions escrites pels acadèmics planyent la mort del monarca. Aquesta fidelitat a la casa d'Habsburg féu que, plantejat el problema dinàstic, la majoria dels components de l'Acadèmia Desconfiada militessin al costat de l'arxiduc Carles, la qual cosa portà que, acabada la guerra de successió amb el triomf de Felip V, la corporació deixés d'existir. Fou l'antecessora de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. <br /><br />enciclopèdia.catla enciclopedista insurrectanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-87943910035864577052011-10-07T11:07:35.262+02:002011-10-07T11:07:35.262+02:00HAY CENSURA.
Ya hace un tiempo que la vamos percib...HAY CENSURA.<br />Ya hace un tiempo que la vamos percibiendo.<br />Se recortan los presupuestos y también las libertades.<br />Solidaritat con Valérie Tasso.<br />Salut<br />Francesc CornadóFrancesc Cornadóhttps://www.blogger.com/profile/08119072272920981407noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-79010052606998099282011-10-07T10:57:18.428+02:002011-10-07T10:57:18.428+02:00nenia.
(Del lat. nenĭa).
1. f. Composición poétic...nenia.<br />(Del lat. nenĭa).<br /><br />1. f. Composición poética que en la Antigüedad gentílica se cantaba en las exequias de alguien.<br />2. f. Composición que se hace en alabanza de alguien después de muerto.<br /><br />Real Academia Española © Todos los derechos reservadosacadémico novísimonoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2440302174740741732.post-12260660807900447702011-10-07T09:36:41.532+02:002011-10-07T09:36:41.532+02:00Manuel de Vega i de Rovira
(Principat de Catalunya...Manuel de Vega i de Rovira<br />(Principat de Catalunya, ? — Principat de Catalunya, ~1712) <br />Escriptor. <br /><br />Fill de Josep de Vega i de Ponts. Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir. Traduí de l'italià al castellà "El ambicioso político infeliz" (1699), de Diego Monti, que dedicà a Pau Ignasi de Dalmases; és autor d'unes "Constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense" i d'un "Poema elegíaco dramático", premiat en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1702. Membre de l'Acadèmia Desconfiada (1700), fou, juntament amb Joaquim Vives i amb el pseudònim de Rector de Pital·luga, el responsable de la primera edició (1703) de les obres de Francesc Vicent Garcia ("L'harmonia del Parnàs..."); per a la redacció de la vida del poeta que precedeix l'edició —i que contribuí en gran part a fomentar la seva llegenda— anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment els papers de Garcia.<br /><br />www.enciclopèdia.catla hija de la peluquera poetanoreply@blogger.com