martes, 23 de marzo de 2010

LIBRERÍA DOCUMENTA / 35 ANIVERSARIO

Fotografía: Matilda Sagan, Collage d'Aniversari de la Llibreria Documenta
35 aniversario. Poesía y prosa por las calles del barrio gótico de Barcelona, desde el año 1975, en el escaparate conceptual y en el interior de la Librería / Llibreria Documenta / 35 aniversari. Más allá de los cristales rotos por el fanatismo de aquellos años.
Y recordando también el Primer Premio de Narrativa Catalana "Documenta", en 1980, al libro Descomposicions, del poeta y narrador Josep Elias.

El suplente del cronista

7 comentarios:

Ulises dijo...

Una librería histórica, quiero decir que, además de los libros, la historia también atravesó los escaparates de la librería Documenta (bombas incendiarias, pintadas franquistas).
Y muchos homenajes a la cultura, a lo largo del tiempo, instalados en el mismo escaparate que fue objeto de atentado.
También creó el premio de narrativa "Documenta".
Hasta ahora: Feliz 35 aniversario.

Una cliente

Ulises dijo...

Així és. Hem crescut junts.

Lectora

Ulises dijo...

En 1981 asistí a la presentación del Premio Documenta de narrativa catalana, que fue otorgado al recordado Valerià Pujol, por su obra "Interruptus".

Un vecino del barrio

Llibreria dijo...

Veig que a la Pensión Ulises hi ha gent molt interessada en el mon del llibre: recorden autors pretèrits i viuen el present en reproduir el collage del nostre aparador. Seguiu sent tant hospitalaris! Un aabraçada a tots.

Josep Cots, de Documenta

Republica Barataria dijo...

S'ha de felicitar a la llibreria documenta.
Francesc Cornadó

Ulises dijo...

Gràcies pels vostres comentaris penjats a la porta de la Pensió, Josep Cots, llibreter i lector, Francesc Cornadó, poeta i lector, i altres lectors i veïns de la Pensió Ulises.

AT

. dijo...

La pajarita d’en Josep Cots és la corbata de llacet més irònica dels darrers dos-cents anys, potser cal remuntar-se al Baró de Maldà per a trobar una indumentària tan eloqüent, també, però, Rusiñol va fer servir la vestimenta per a dir alguna cosa però va ser quelcom menys subtil que la pajarita del llibreter.
En Josep Cots ha dit, a mi l’únic que se’m posa per corbata és un llacet i davant les pintades em poso una pajarita de colors i davant les bombes posaré bona cara i a sota un llacet.
Molt bé, Cots, això és una lliçó d’optimisme. No passaran. Amb la teva corbata has dit que amb la cultura hem de tirar endavant. Espriu diu:

No podràs, torno a Sinera,
amb galant cotxe i cuinera,
menjaré durant la fuga
pinyonets, matafaluga...

A Documenta, en Cots ens ofereix els pinyonets de la cultura per anar anant.

Francesc Cornadó